I ara qué? eh?

Tothom està revoltat aquests dies, per la decisió d’Spotify, de restringir l’us del servei als usuaris que tenen un compte gratuït. Això em fa pensar que tot i que l’oferta musical a internet es grandiosa- hi ha plataformes per donar i per vendre- res s’acosta al ideal, per qualsevol “music nerd”, de tenir al abast de la mà absolutament tot. Música de totes les époques i estils, actual i descatalogada, i que puguessis fer cerca per multitud de criteris. Per qué no puc buscar en un servei com Spotify per productor? o per remixer? Per qué no puc posar, per exemple “Tim Simenon” o “Steve Albini” i que em surtin tots els temes que han produït. O “Frankie Knuckes”, i sortissin totes les remescles que ha fet. Fins i tot podem anar més enllà: Cercar per intèrpret, posar “Paulinho Da Costa” i Rrrrrrrraaaassss!! Que et sortis el llistat complet de temes en els que toca.

S’em va acudir que Discogs+Spotify sería una combinació fantàstica: Una bona oferta musical i una plataforma elegant i amb bona usabilitat, integrada a una base de dades gairebé universal, que permetria multiples criteris de cerca. No van passar ni trenta segons que algú deia: I Last FM? El algoritme de last FM en mode ràdio mola, i la xarxa social, i l’scrobbling. Doncs ¿qué tal si a la combinació Spotify+Discogs li afegim l’Scrobbling de Last FM? ¿La possibilitat de que el sistema ens recomani grups, albums i usuaris en funció dels nostres gustos? 

Però haviem oblidat un factor. Els “music nerds” no en tenim prou amb els catálegs oficials de les cases de discos, majors o indies, petites o grans. Volem sentir música d’aquells grups que els conéixen a casa seva a l’hora de dinar: grups maqueteros, cantants amateurs, segells que editen en cassette i que en 10 anys només han tret 3 referències. Aquí entraria la funcionalitat que fa a Grooveshark únic: La possibilitat de fer upload, de pujar a la xarxa el que ens sembli, per escoltar-ho nosaltres i per posar-ho a disposició dels demés.

No seria possible un servei de música realment global? una mediabase universal? Desseguida em van dir que no era econòmicament viable… però… ¿i si fos P2P i fet col.laborativament?  A mi em sembla perfectament possible…

*La imatge és una visualitazió una mica lo-fi de la xarxa gnutella i l’he tret d’aquí

3,2,1 Miniput!

El dissabte dia 4 (demà) es celebra el MINIPUT i tinc el gust de poder col.laborar-hi i de presentar un dels progames. El programa que m’ha tocat es diu “The Operation: Surgery Live” Si, si: Cirurgia en directe. El programa es desenvolupa en un auditori que observa en directe com és fa una operació. Mentre l’equip médic fa la seva feina contesten les preguntes del públic, tant dels presents en l’auditori com les preguntes que fa arribar l’audiència a traves de Twitter i de Facebook.
El que m’ha cridat l’atenció de Surgery Live, és que explora nous continguts i formats de directe, cosa que és refrescant ja que el directe está relegat a esdeveniments, sobretot esportius, a les noticies i als magazines de continguts miscel.lanis. Hi ha moltíssimes coses que és poden fer en directe, i aquesta és una d’elles. Em sorpren que no s’experimenti i investigui més en el camp del directe, sobretot per que és el moment en que la INTERACTIVITAT te més sentit que mai, i la tecnologia la fa més fàcil i possible que mai.

Surgery Live és un programa divulgatiu que vol a tota costa tenir l’atenció del espectador. De programes divulgatius s’en fan centenars, però el públic ha demostrat repetidament que no els vol veure, per tant s’han de buscar maneres de fer divulgació del tipus que sigui, científica, literària, històrica, cultural, donant al programa una dimensió d’entreteniment, no de classe magistral o d’enciclopèdia, la divulgació també pot escapar-se del format documental o del reportatge.

Sabent que un programa com aquest generarà debat, es planteja des del principi com un programa col.laboratiu i social. Es imprescindible que el públic participi mitjantçant les xarxes socials no tant sols per traslladar les seves preguntes als cirurgians del programa sinó també per establir un debat amb els altres usuaris, aprofitant que aquest fenòmen ja és dona durant les emissions d’altres programes. Les xarxes socials, com Twitter i Facebook son l’espai on es troba la comunitat d’usuaris que hi ha al voltant d’un programa en el moment que aquest s’emet, on es comparteixen comentaris i impressions com si tots estiguessin asseguts al mateix sofà, o com si reculessin en el temps 40 anys enrere i anessin a veure la tele al bar. Mirar un programa no ens absorbeix totalment l’atenció, i l’ordinador, el telèfon mòbil o els nous dispositius tàctils són complements igual d’imprescindibles que el comandament a distància a l’hora de veure i disfrutar d’un programa.

Personalment un altre detall que m’ha agradat d’aquest programa és l’auditori que s’utilitza com a plató, crec que els platós tradicionals blancs i brillants i sintètics son del segle passat i que cal buscar un altre tipus d’ambients més autèntics, però això ja és una altra història. Al miniput hi ha 800 persones inscrites, de totes aquestes, no se quantes seràn prou valentes per venir a dos quarts de deu del dematí per veure un programa en la que es realitza una operació de cervell amb el pacient despert.

*La foto está inspirada en la portada d’un disc de Rainbow, l’he trobat aquí
*Parlant de quiròfans us deixo aquest disc de Matmos, “a chance to cut is a chance to cure”